Diplomatura BiD

Després de molt de temps ahir vaig finalitzar l'última assignatura pendent....el pràcticum.
Han estat tres mesos en els que he treballat amb gent súper maca, en els que els esmorzars éren perfectes i qualsevol tipus de tasca que hagués de fer genial...
Va ser dur haver-ho de compaginar amb anar a treballar per la tarda i començar una nova faceta de la meva vida: decidir apuntar-me al gimnàs. Tres mesos sense parar...després dues o tres setmanes mig tancada, l'experiència havia estat tant bona que volia fer el treball perfecte, al menys intentar-ho.

L'últim dia de les pràctiques vaig acabar plorant...em van fer regalets i tot: dos llibres de la kokeshi Yumi (nines de fusta, els llibres són d'il·lustració i disseny), un fermall súper mono, unes arrecadetes i un súper blog de notes RS. Em vaig encarinyar molt amb totes elles, i elles també de mi...la nit anterior els hi vaig fer a cadascuna una postal amb un dibuix d'elles i comentaris quilomètrics plens de paraules dolces i de tendresa (el que em feien sentir). Recordo que plorava, emocionada i una mica trista a l'hora...

Després ja em vaig centrar amb la memòria...maremeva...quan acababva de fer algo ho revisava un mil cops i després em venien noves idees i comentaris...finalment la vaig entregar...i em vaig posar a plorar tambè, per variar...després de tants dies centrada en allò em vaig sentir una mica buida...
NO vaig tenir temps d'estar-ho gaire ja que inmediatament, vaig haver dec omençar a preparar la memòria...sintetitzant, estructurant, buscant les paraules...
Finalment ahir les vaig fer. I aquesta és la meva cara si, d'orgull i felicitat. Per què m'ho he currat, i feia molt de temps que no em currava res...

Avui volia descansar però m'ha germana tenia un exàmen i m'ha despertat...i m'he endinsat en el món dels meus dibuixos..separar els acabats dels pendents, retocant-los una mica...i la cosa seguirà, doncs després en vull fer de nous, amés en dec uns quants a unes quantes persones... ¬.¬

HI ha crisis, pero tampoc m'he posat a buscar res...la setmana que ve començaré, pero sense agobiar-me, sé que alguna feina xula m'espera en alguna biblioteca...per què ja sé el que vull ser de gran...bibliotecaria en una biblioteca pública-il·lustradora-fotógrafa i escriptora... potser tardi uns mesos o uns anys però ho tinc molt clar.

Quan una porta es tanca d'altres s'obren...els canvis són bons i, com va dir una bona companya, "els problemes, tots junts són un problema, però vist un per un es poden solucionar"

Comença una nova etapa de la meva vida i aquest cop penso disfrutar de cada moment, deixant els fantasmes de la por i la incertesa de banda, ja me n'he avorrit.