sábado, 31 de julio de 2010

Corrandes d'una parella estable





Ens vam conèixer un dimecres fent cua al Cine Arcadín
i ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Li vaig oferir un caramelo un vespre de Sant Medir
i ens ha costat....

Una amiga molt amiga venia massa sovint
i ens ha costat...

"Vols venir" vaig preguntar-li a conèixer els meus padrins
ens ha costat...

I ara, ella, porta els nens al cole i jo faig els plats de la nit
ens ha costat....

Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,
i ens ha costat...
Jo sempre compro mantxego maqlgrat ella és més de brie,
i ens ha costat...
Jo sóc un fan de l'Astèrix i ella té tots els Tintins
ens ha costat...

Prefereixo que no parli del seu nòvio de París
que ens ha costat...

Jo sóc de ballar la Konga ella és decanta més pel Twist
ens ha costat...
Jo dic ets un ron amb cola ella vol carta de vins
i ens ha costat...

Ella admira en Kiarostami, jo sóc més de Jaques Tati
ens ha costat...
Jo ja sé 2 o 3 coses ella ja en sab 4 o 5
i ens ha costat...

Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits
ens ha costat...

Ella és reina de ses festes jo sóc un home avorrit
i ens ha costat....

Jo la miro i m'espanto no fos que escansés de mi
ens ha costat....

viernes, 30 de julio de 2010

SPM...¿A qué huelen las nubes?




M'encanta ser dona, ho dic en serio.
M'encanta...però detesto els moviments hormonals, que són més forts que tu. Un dia estàs que plores per qualsevol tonteria sense motiu ni excusa, i no pots parar de plorar. Ets concient que estàs patint el SPM (Síndrome-Pre-menstrual), que el món no s'acaba, que com a molt és un dia o dos. A mi quan em dóna per plorar ploro com una regadora, en serio, com una aixeta al tope que no es pot tancar. Corretgeixo, al cap d'una estona l'aixeta es tanca. I ric per la ximpleria per la que plorava (ex. un anunci familiar d cotxes o el mateix dl monstruiito d Oh brother)o qualsevol altre cosa. Qualsevol que no em conegui pot pensar, esta xica té problemes de bipolaritat xD

Altres moments t'agafa mala llet (com aquesta tarda ;P)...estàs cabrejada i punto, amb tot el món, sobretot, inexplicablement, amb el sector masculí. Ets conscient de que estàs insuportable, tant, que no t'aguantes ni a tu mateixa i prefereixes tancar-te a l'habitació per evitar qualsevol enfrontament (xk et tornes +xunga que la chunga esa d Móstoles xD)

Una sol·lució: poseu-vos música que us agradi molt o animi, neu al myspace i busqueu música nova, feu-vos una sessió de bellesa...i sense adonar-vos, aquesta mala llet, que segueix latent, no ho negarem, però que no serà eterna, en som totalment conscients, nirà minvant...i una mica de xocolata ja serà el remat final.
Perquè, dsprés de tot...els núvols són de sucre i tenen sabor a sucre i maduixa (els que tenim més a prop, vaja, els de les feries ;P)I estan força bons ^^

Audio: The Kids Don't Stand A Chance-Vampire Weekend

jueves, 29 de julio de 2010

Aprenent a viure


A aquestes alçades de la vida...quasi amb trenta anys i em sento com una alumna. I com si l’Escola fos la Vida... però en aquesta escola no hi ha respostes als exàmens...els exàmens van sorgint amb cada nova situació...i ets tu l’únic que sap la resposta...

A vegades pensem que no la sabem, ens posem nerviós, insegurs, els nostres temors ens paralitzen...

A vegades escollim un camí i la cosa surt malament..i ens culpem i aturmentem per no haver-ho fet diferent..però amb els anys te n'adones que aquests errors no han estat errors en si, ja que t'han portat on ets ara...t'han ensenyat/allunyat del que no vols...

Hi ha gent que des de petita ja sap el que vol en la vida, té uns objectius fixes i els segueix fil per randa...són pocs, tot s'ha de dir. Felicitats per ells.
La majoria ho descobreixen més endavant, i alguns fins hi tot segueixen buscant...és el que té l'Escola de la Vida, no hi ha cursos, ni edats... ningú repeteix, cadascú segueix el camí que creu.

Sovint ens sentim perduts. Quan s'acaba el cole, la facultat...quan estem a un treball que no ens agrada...el que sé és que s'ha de ser valent i seguir caminant, encara que no sàpigues quin és el rumb..perquè, un dia, de sobte, te n'adones que estàs fent el que realment vols, només cal paciència i perseverança, i fe, fe en un mateix.

He après mooooooltes coses...he comès milers d'errors i no m'arrepenteixo de cap ni un, excepte els que han pogut esquitxar a sers estimats. No m'arrepenteixo perquè he aprés de tots ells. I segueixo tenint petits fantasmes (inseguretat, incertesa, pors...) que amb el temps he aprés a tractar, a no donar-los més importància de la que tenen. Perquè no és just per un mateix perdre’s les coses bones de la vida.
La vida pot ser dura i molt puta, però lo més important és que aprenguem a adaptar-nos a cada circumstància. Ara hi ha crisis...diuen que la crisis és un bon moment per a remuntar...potser passem uns anys putes, uns més que altres, però això ens farà més forts. La política, el sistema econòmic, guerres, pobresa al món etc...són temes que em treuen de polleguera...hi ha gent que lluita per arreglar tot això, aquests mereixen les mes grans de les medalles..els que ho fan de tot cor solen ser voluntaris, clar està. Gent com Vicenç Ferrer....

M’estic llegint un llibre d’Alan Watts, La sabiduría de la inseguridad, mensaje para una era de ansiedad. És ben interessant, hi ha molts plantejaments que m’he formulat en els últims mesos...L’ORIGINAL ÉS, OH MY GOD, DE L’ANY 1951!!!
Just pensava en això...estem vivint una època marcada pels contractes d’obra i servei, en el que les coses canvien cada dia...no tenim cap taulell on aferrar-nos sinó a nosaltres mateixos.

Vaig llegir, no sé on, que el veritable savi és aquell que es sap adaptar a cada situació, rotllo Be water my friend. Jo també ho veig així.
I un altre cosa fonamental...penso que hauríem de sentir més i pensar menys

(to be continued) ^^


Audio: Bat For Lashes - Whats a Girl To Do
http://www.youtube.com/watch?v=n1wnOUH2jk8&feature=related

viernes, 23 de julio de 2010

La vida



És extrany...tinc tantes cosetes a dir...i quan estic aqui devant no em surten, no sé per què...
Últimament m'expresso millor amb la fotografia o els dibuixos...
Però avui..al llegir el que deia l'Eli Ramírez en el seu blog Des del meu punt de vista, m'han agafat ganes d'escriure..perquè tot el que deia és el que penso...

Tinc 29 anys però he viscut potser més que una persona de 40 "normal". M'han passat moltes coses, m'he perdut moltes vegades, m'he derrumbat...

Però tot i així he seguit caminant...i això és el que importa.
Ens ha tocat viure en l'era de la incertesa...i això acollona una mica. Personalment, sempre he tingut la necessitat de tenir les coses controlades, una manera de sentir-me segura..treball fix, objectius fixos, novio fix....

La de cops que m'han trencat el cor i viceversa....la de treballs que he tingut....i els objectius, bè, alguns segueixen ferms (algún dia seré funcionaria en una biblioteca pública -d bcn-) i altres, amb el pas dels anys, han anat canviant.
I dins d'aquesta incertesa m'he començat a conèixer...a pendre'm la vida des d'un altre perspectiva... viure el dia a dia, disfutar d'aquells petits moments que ens brinda la vida...i somriure...somriure a la vida perquè, sabeu que? Quan ho feu ella us ho torna..

NO crec en Deu...crec en alguna mena de força magnètica universal... formada per energies positives i negatives...i com més obert estiguis a la vida, millor t'aniran les coses

M'he frustrat amb mil injustícies del món, al ser conscient de que no puc fer res per asol·lucionar-les...de fet actualment estic en vaga mediàtica....estic farta d'escoltar tanta tonteria, mentires i més mentires, pobresa, etc...em posa de mal humor...algún dia tornaré a mirar les notícies, cultura general diuen....per saber en quin món visc...

Jo sé en quin món visc, sóc conscient de les seves misèries i no tanco els ulls, simplement intento ser feliç amb el que tinc i fer feliç als meus amb aquests petits moments... :)

martes, 6 de julio de 2010

Malgrat



No hi ha gaire més a dir, els meus peuets ja ho diuen tot :)

lunes, 5 de julio de 2010

BE WATER MY FRIEND....


A vegades ens perdem esperant,intentant controlar o dominar situacions inexistens.
I la vida és molt més fàcil...som nosaltres qui ens posem traves...és un fluir...les coses flueixen -semblo la de l'anunci del Lee xD-pero és cert: BE WATER MY FRIEND....i et porten sorpresetes inesperades...sorpresetes que sense esperar-te, fan que ho vegis tot des d'un altre perspectiva...amb un somriure al cor :)