La vida

És extrany...tinc tantes cosetes a dir...i quan estic aqui devant no em surten, no sé per què...
Últimament m'expresso millor amb la fotografia o els dibuixos...
Però avui..al llegir el que deia l'Eli Ramírez en el seu blog Des del meu punt de vista, m'han agafat ganes d'escriure..perquè tot el que deia és el que penso...

Tinc 29 anys però he viscut potser més que una persona de 40 "normal". M'han passat moltes coses, m'he perdut moltes vegades, m'he derrumbat...

Però tot i així he seguit caminant...i això és el que importa.
Ens ha tocat viure en l'era de la incertesa...i això acollona una mica. Personalment, sempre he tingut la necessitat de tenir les coses controlades, una manera de sentir-me segura..treball fix, objectius fixos, novio fix....

La de cops que m'han trencat el cor i viceversa....la de treballs que he tingut....i els objectius, bè, alguns segueixen ferms (algún dia seré funcionaria en una biblioteca pública -d bcn-) i altres, amb el pas dels anys, han anat canviant.
I dins d'aquesta incertesa m'he començat a conèixer...a pendre'm la vida des d'un altre perspectiva... viure el dia a dia, disfutar d'aquells petits moments que ens brinda la vida...i somriure...somriure a la vida perquè, sabeu que? Quan ho feu ella us ho torna..

NO crec en Deu...crec en alguna mena de força magnètica universal... formada per energies positives i negatives...i com més obert estiguis a la vida, millor t'aniran les coses

M'he frustrat amb mil injustícies del món, al ser conscient de que no puc fer res per asol·lucionar-les...de fet actualment estic en vaga mediàtica....estic farta d'escoltar tanta tonteria, mentires i més mentires, pobresa, etc...em posa de mal humor...algún dia tornaré a mirar les notícies, cultura general diuen....per saber en quin món visc...

Jo sé en quin món visc, sóc conscient de les seves misèries i no tanco els ulls, simplement intento ser feliç amb el que tinc i fer feliç als meus amb aquests petits moments... :)