M'encanta ser dona, ho dic en serio.
M'encanta...però detesto els moviments hormonals, que són més forts que tu. Un dia estàs que plores per qualsevol tonteria sense motiu ni excusa, i no pots parar de plorar. Ets concient que estàs patint el SPM (Síndrome-Pre-menstrual), que el món no s'acaba, que com a molt és un dia o dos. A mi quan em dóna per plorar ploro com una regadora, en serio, com una aixeta al tope que no es pot tancar. Corretgeixo, al cap d'una estona l'aixeta es tanca. I ric per la ximpleria per la que plorava (ex. un anunci familiar d cotxes o el mateix dl monstruiito d Oh brother)o qualsevol altre cosa. Qualsevol que no em conegui pot pensar, esta xica té problemes de bipolaritat xD
Altres moments t'agafa mala llet (com aquesta tarda ;P)...estàs cabrejada i punto, amb tot el món, sobretot, inexplicablement, amb el sector masculí. Ets conscient de que estàs insuportable, tant, que no t'aguantes ni a tu mateixa i prefereixes tancar-te a l'habitació per evitar qualsevol enfrontament (xk et tornes +xunga que la chunga esa d Móstoles xD)
Una sol·lució: poseu-vos música que us agradi molt o animi, neu al myspace i busqueu música nova, feu-vos una sessió de bellesa...i sense adonar-vos, aquesta mala llet, que segueix latent, no ho negarem, però que no serà eterna, en som totalment conscients, nirà minvant...i una mica de xocolata ja serà el remat final.
Perquè, dsprés de tot...els núvols són de sucre i tenen sabor a sucre i maduixa (els que tenim més a prop, vaja, els de les feries ;P)I estan força bons ^^
Audio: The Kids Don't Stand A Chance-Vampire Weekend
No hay comentarios:
Publicar un comentario