VI-DA

Ser imperfecte, cometre errors, milers d'errors....caure, enfonsar-te, aixecar-te, riure, plorar, somiar...

Enamorar-te, desenamorar-te, decepcionar-te, que et trenquin el cor, mil papallones revolotejant pel teu estòmac...

Una bona cançó, un camp de roselles...l'olor del mar, els peus mullats entre la sorra...fer una carrera i entrar dins de l'aigua...sumergir-te...respirar, el cant de les orenetes...

Crisis, crisis..mundials, personals....
I nosaltres tan petits i a l'hora tan grans...per què els moments més importants es troben en els petits detalls, en coses tan petites com el tamany d'una marieta...tan vermella i amb els seus petits puntets negres...

Estructura, sentit d'aquest escrit? El que li volgueu donar, com el puto mitjó de Tàpies....

És el que sento com és el que deu sentir ell al veure el seu mitjó... la subjectivitat té aquestes coses..com la vida...

VIDA VIVA.. EM SENTO VIVA