Tres colores: BLANCO

L’altre dia, al metro, no sé per quin motiu vaig començar a pensar en les diferents relacions que he tingut, que m’han explicat amics i amigues, coneguts i conegudes, etc…
Vaig pensar en que estaria bé escriure una novel•la i estructurar-la per tipus de relacions, hi aquestes classificar-les per colors. Sota el meu punt de vista hi han tres colors principals: blaves, vermelles i blanques.


Les relacions blaves són aquelles en les que estàs tan enamorat que creus que aquella serà la persona de la teva vida, rotllo príncep blau, rotllo idealització.En aquest tipus de relacions no es té en compte el tema d’incompatibilitats en els caràcters.
Lluites i t’esforces per entendre a aquella persona, però t’és impossible. Penses que l’amor pot amb tot, inclòs amb aquest molest entrebanc. Estimes amb bogeria a aquella persona però és impossible que acabeu estant bé, doncs pesi el que pesi, si els caràcters són incompatibles no és pot fer res, tenen data de caducitat, tot i que costi acceptar-ho, doncs ens hem aferrat a que aquella persona és “l’home/dona” de la nostra vida.






Les relacions vermelles es basen en el sexe i en la passió. El més clar exemple és el rotllo aquell de “amigos con derecho a roze”. Et deixes portar pel plaer i la passió, no t’importa la data de caducitat, al principi..fins que normalment, arriba un dia en el que una de les persones vol quelcom més…i aquí es queda tot, doncs no hi ha cap altre cosa que us uneixi, a no ser que sigui una amistat tant forta que pugui estar per sobre d’això. Conec algun cas, sí, però solen ser pocs, doncs són relacions mogudes per un interès concret.





I per últim, les meves preferides, les relacions blanques. Són aquelles que t’aporten pau i tranquil•litat. Són aquelles que no t’esperaves però t’omplen de vida i d’amor. Hi ha una petita barreja de vermell i blau, doncs també hi ha passió i també creus que és el teu príncep blau però tot és en estat pur. No hi ha cap interès…passen els dies i t’enamores una mica més.
Potser no teniu tots els gustos en comú, però això no és cap impediment per passar-ho bé, per crear-vos hobbies nous…per muntar-vos el vostre món, a la vostra mesura…
En aquest color s’uneixen la racionalitat i la passió, termes tècnicament oposats, però que posats en pràctica, sorprenentment solen tenir bons resultats.




Estigueu en el color que estigueu gaudiu, però us aconsello que sigueu conseqüents i no us auto enganyeu.

L’altre dia, per rebequeria de nena petita, no entenia com una persona del passat no es va enamorar de mi. Pura rebequeria perquè aquesta persona estaria categoritzada en vermella. Suposo que tema orgull-auto-estima. Però si no fos per aquell rebuig del que tant m’emparrava…no hagués conegut a la persona amb la que estic ara, la que ha canviat la meva vida de cap a peus…el meu amic, el meu company, el meu amant, el meu xicot...

Definitivament, jo em quedo amb el color blanc, on el cap i el cor caminen de la mà, somrients.On la raó i la passió es troben a mig camí... l'equilibri perfecte per poder gaudir de l'amor.